Activitats socials.

1. Quins problemes nacionals quedaven pendents a l'imperi austríac i turc?

- Les reformes liberals de tots els imperis havien estats nul·les o , si mes no, molt limitades i com a consequencia les aspiracions d'emancipació continuaven pugnant per reformar el sistema politic i molts d'aquests imperis lluitaven per aconseguir-la per tots els mitjans possibles. En l'actualitat, aquests dos imperis ja no existeixen, i en el seu lloc hi ha múltiples estats que han sorgit a partir de la seva dissolució.

2. Explica quins eren els objectius de la lluita plitca a l'europa occidental.

- L'objectiu d'aquesta lluita era acosguir el sufragi universal i la igualtat entre tots els grups socials ja que en el tercer estat hi acabava de apareixer un cambi i els burgesos no van voler saber res de les clases populars per tant es van separar,llavors va haver un enfrontament politic entre la burgesia que volia sufragi censatari(nomès podien votar els burgesos varons,rics i de pell blanca) i les clases populars que volien sufragi universal (tothom podia votar).

Activitats socials.

1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el quadre en el context de la Revolució del 1830.

- Es tracta d'una pintura de la revolució de Juliol de l'any 1830, mostra una dona (la llibertat) guiant al poble, i cada personatge representa una cosa en concreta, la juventut, la burgesia, els pagesos ... etc i de fons França cremant-se. La gent que hi surt sembla despavorida i també hi ha gent morta, amb roba blau o blanca, i la sang (vermella) que representa els colors de la bandera francesa.

La dona simbolitza la llibertat guiant al poble per un nou camí, i porta un barret frigi, que simbolitza el poble francès, i els pits nus, que simbolitzen l'emancipació i la llibertat.



2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 i 1848? A quins països van tenir èxit?

- Caracteristiques: presenten les revolucions del 1820 i 1848 es el Sufragi universal, Subirania popular i igualtat social.Van tenir èxit als països de Bohèmia, el nord d’Itàlia i la Confederació Germànica.

ACITVITATS SOCIALS 20/10/2010

Analitza el gravat:

1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure difusió d’idees.


A la fotogràfia, s'expressa que els que estan reunits no poden expressar-se com a ells els hi agradaria, al cap tenen una mordassa que els hi cobreix la boca, i alguns tenen expressions de molta preocupació, altres volen el torn de paraula, altres pensen... Sembla que ningú els escolti. Hi ha molta repressió de la llibertat. Al cartell diu "Fins quan tindrem dret a pensar" que també expressa ela represió que hi ha per poder expressar-se amb l'antic règim restaurat,ningú pot dir res sense permís.

2) Situa la caricatura en el context històric.

Està situat a l'absolutisme, que és el retorn de l'antic règim. Situa la caricatura en el context històric. Esta situat a l'absolutisme, que es el retorn a l'antic règim. En la caricatura es pot veure la "prohibició" que hi habia abans per poder expressar-se i per poder parlar lliurement.

La mapa conceptual de la revolució francesa

Activitats socials: L'era de les revolucions.

1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.El tercer estat comença a agafar armes per revelarse contra els privilegiats.L'home que hi ha a terra es un burgés,dels que son de peus el que te el barret gran es un noble i l'altre que va tot de negre es un eclesiastic.2) Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats eldesvetllament del Tercer Estat.Per que sabien que estaven molt enfurismats,eres moltissims i a més a més tenien estris per poder lluitar i matar.
ahi estan las actividades3) Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França alfinal de l’Antic Règim.- Les contradiccions socialsDe forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei.s'enbeneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges. El tercer estament, estava composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles. Sobre ells requeien els impostos i les càrregues amb les que el país se sostenien. En canvi, no gaudien de privilegis per part de l'Estat.- La crisi de l'estatFrança era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví, Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. La crisi estatal es traduïa en crisi econòmica. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhàbil administració de molts anys i les elevades càrregues ocasionades per les freqüents guerres. La monarquia estava arruïnada, i va recurrir als prèstecs, que serà el detonant que determinarà l'esclat revolucionari.- Les noves ideologiesla contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social. En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.Tot estava preparat perquè es produís l'assalt revolucionari...

1-Quins els principis i quins drets s'estableixen en aquests articles de la seclaració de drets de l'home?

Els principis i els drets s'estableixen en aquests articles de la declaració de drets d'home són:


Els drets són:

Igualtat en dignitat,
La llibertat,
La propietat,
La seguretat i la resistència a l'opressió.
I també Drets inherents a la persona,
Drets socials, dret a la vida,
Reconeixement de les persones com a subjectes de dret, drets de la vultant general,
Drets civils i polítics.

Els principis són:

Principis generals,
Igualtat de tots els essers humans,
Contra discriminació,

Treballa amb la imatge:

1) Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin estament representa cada un?

- El compte de Mirabeau, Robespierre, Bailly, president de l'Assamblea, un monjo, un abat i un pastor protestant, Gerard (un pagès) i el poble.
- El compte de Miabeau, Robespierre i Balli, el president de l 'Assamblea, representaven als privilegiats. El monjo, l'abat, el pastor protestant, el pagès i el poble representaven als no privilegiats.

2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?

- Es va re unir amb la intenció d'un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estatals Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.

Treballa amb la imatge:

1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten enaquest gravat.

- Les banderes tricolors, el barret vermell que hi ha, i el text que està escrit.

2) Analitza la frase i explica’n el significat.

-Unitat indivisible de la repùblica, llibertat, igualtat, fraternitat o la mort. Significa que França estava unida, i que cada ciutadà era llibre, igual que tots i s'ajudaven (fraternitat) i qui no estava d'acord mereixeria la mort.

Respon les preguntes:

1) Quins fets van provocar la caiguda de la monarquia?

-Les reformes produïdes durant el període (1789- 1791) solament satisfeien a un grup de la població i a més van trobar l'oposició del rei i dels contrarrevolucionaris, provocant la caiguda de la monarquia.A la fi d'aquest període tres fets provocaran la desaparició de l'assemblea i també la caiguda de la monarquia.

· L'actitud de Luis XVI: va fer veure que donava suport als canvis i no obstant això va conspirar amb els contrarrevolucionarios.

Al juny de 1791 el rei fuig de París, és detingut en Varennes i retornat a París. Això va crear desconfiança en el monarca i la ruptura del rei i el poble. · Fracàs d'alliberar al monarca. Àustria es considera defensora de l'absolutisme i declara la guerra a França amb l'objectiu de reinstaurar la monarquia absoluta. L'exercito austríac arriba fins a les portes de París on van ser derrotats.

· Radicalització de les masses populars. Davant la situació de fam, misèria, inestabilitat... els sans-culottes surten al carrer i el 10 d'agost de 1792 assalten el palau de Tulleries, lloc on estava presoner el monarca.

Això provoca la destitució del rei, i la proclamació de la república, i l'inici de l'etapa mes revolucionària i radical de la R.F.

2) Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina?Com es va acabar i per què?

- Constitució de1793. Que recull els principis de democràcia social. (Sufragi universal, sobirania popular, amplis drets a la igualtat i a la llibertat).- Lleis socials:

• Llei de màxims: que regula els preus dels productes bàsics • Decrets Ventosos: es recullen amidades de tipus social (pensions d'accident, de viduïtat.... A favor dels mes desfavorits).

Però els jacobins van haver de plantar cara a dos problemes:

• La guerra exterior, per a això van millorar i van ampliar l'exercit. • Els moviments contrarrevolucionaris.

Per a lluitar contra la revolució i afirmar els canvis revolucionaris es van crear dos comitès:

• El comitè de salvació pública, dirigit per Robespierre.

• El comitè de seguretat nacional. El seu objectiu va ser perseguir als sospitosos que anessin contra la revolució, no obstant això va ser el període que mes ciutadans van morir en la guillotina; això va crear un ambient de por i terror.

Davant aquesta situació la burgesia va reaccionar i va portar a terme al juliol del 94 un cop d'estat detenint i executant als principals dirigents jacobins, iniciant una nova etapa.

Treballa amb el mapa:

1) Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó alpoder?

- Amb l'esperança de consolidar el seu lloc, Fouché li va suggerir a Bonaparte que la millor manera d'apaivagar les conspiracions seria transformar el consolat vitalici en un imperi hereditari, el qual, atès que tindria un hereu, trauria tota esperança de canviar el règim per assassinat. Bonaparte acull el suggeriment i en 28 de maig de 1804 es proclama l'imperi.

2) Digues sobre quins països actuals s’estenia l’Imperi napoleò-nic. Quins països n’eren dependents i controlats per França?

-Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro

3) Quins Estats independents de França van passar a ser aliats deNapoleó?

- Holanda, Itàlia, Estrúria, Ducat de Varsóvia, Baviera, Saxònia, Westfàlia, Wüttemberg, Dinamarca, Espanya ( fins al 1808 ), Imperi Otomà.

4) Quins van se els únics territoris no ocupats l’any 1811?

On es va produir la revolta popular més important contra Napoleó?-Els territoris russos. A Córdoba.

Analitza els gravats: 1) Llegeix atentament el peu d’aquests dos gravats. Després analitza la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar lloc. Explica les diferències que existeixen entre les parelles de termes proposats:

- En la primera imatge, els republicans destronaven als dèspotes (privilegiats) i en la segona, napoleó saqueja Roma i l'obra dels republicans no té validesa.Això va provocar una reacció d'impotència irebuig per part del poble.

Explica les diferencies que existeixen entre les parelles de termes proposats.

1) Tercer Estat/Estats Generals:

1) Els Estats Generals a la França de l'Antic Règim eren una assemblea convocada pel rei de manera excepcional ia la qual acudien representants de cada estament: la noblesa (primer estat), el clergat (segon estat) i els representants de les ciutats que disposaven de consistori (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França, el Bell, dissolts per Lluís XIII el 1614, i convocats de nou per Lluís XVI el 1789, havent-se reunit un total de 21 vegades en 487 anys.

El Tercer Estat és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del Feudalisme i l'Antic Règim. Es compon de la població mancada dels privilegis que gaudien al Clergat i la Noblesa, per tant pot ser també considerat equivalent al grup de no privilegiats o de pecheros. També pot anomenar estat pla, poble pla o en un poble a seques, plebs o comú.

Terror/Gran por:

El Terror es un periodo de la historia de la Revolución francesa que duró de septiembre de 1793 a la primavera de 1794 y que ha generado numerosos debates.

Gran por s'origina a les províncies franceses i es causen pels rumors de conspiracions aristocràtiques i per l'emoció que les notícies provinents de París provoquen en la pagesia.

3)Girondis/Jacobins:

Els jacobins encara que ambdós grups van ser més radicals en els seus punts de vista dels moderats que havia dissenyat la monarquia constitucional,
Els girondins van ser una mica menys radical. En 1791, després, el Girondins va sorgir com una potència important a França. Al principi les dues parts estaven units en els seus punts de vista.

4)Monarquia absoluta/Monarquia constitucional:

La monarquia absoluta no podia subsistir molt de temps més a la puixança de la burgesia liberal, ia tot Europa va anar caient al llarg del segle.

Monarquia constitucional és una forma de govern on el monarca ostenta la prefectura de l'estat. És un poder de mitjà caràcter simbòlic, ja que es troba regulat per una llei, sovint una constitució.

5)Directori/Consolat:

A França el Directori va ser l'última fase de la Revolució Francesa en què, després de posar terme al Terror de Robespierre, es produiria un retorn cap a posicions més moderades. El Directori va ser el poder executiu nacional entre el 2 novembre 1795 i el 10 de novembre de 1799, sent reemplaçament pel Consolat.

El Consolat va ser la institució de govern a França entre la caiguda del Directori després del cop d'estat que va donar Napoleó Bonaparte del 18 de brumari de 1799 fins al començament de l'Imperi Napoleònic el 1804.

Olympe de Gouges

Olympe de Gouges, una de les precursores a defensar els drets de la dona, va néixer el 7 maig 1748 a Montauban, Llenguadoc, filla de Pierre Gouzes-la paternitat sempre va quedar en entredit-, carnisser, i d'una criada Anne-Olympe Mouisset.Va tenir una germana gran, Jeanne, i ella va ser batejada amb el nom de Marie. O sigui, que el seu veritable nom era el de Marie Gouzes.La seva infància va ser pobre i per tant manca d'ensenyament i cultura, potser per això, la pobresa, va acceptar per marit a Louis Yves Aubray, figonero d'professió, quan tenia 17 anys sent ell molt més gran que ella.Amb aquestes premisses, és de suposar que el matrimoni no fos molt feliç. Van tenir un fill, Pierre, i la jove va quedar vídua als 18 anys.Aquest mort va provocar el seu primer acte de rebel lia pública al negar-se a adoptar el nom de "vídua Aubray", canviant, a més, el seu nom pel de Olympe de Gouges, renunciant al cognom patern i ennoblits ella mateixa amb el "de" i la història que el seu pare veritable era el marquès Jean-Jacques Le Franc de Pompignan. Paternitat que tampoc ha pogut ser aclarida mai, però que li va servir perquè, posteriorment, la consideressin en societat i fos admesa com a escriptora ja que el marquès era home de lletres. Una estratagema o astúcia que s'excusa a si mateixa si tenim en compte l'època, època en la qual la dona no era considerada ningú si no tenia un pare, un marit o un amant que la protegís, és a dir que ella no va fer més que procurar el que necessitava.(Que el marquès de Pompignan, negués l'ésser seu progenitor, no vol dir que això la desacreditar, ja que en el seu temps, com en el nostre, negar paternitats és bastant freqüent).Olympe, que mai més va tornar a casar-se - (però va mantenir una relació sentimental fins al final dels seus dies, amb Jacques Bietrix de Roziere, ric propietari de la Companyia Reial de transports militars) -, va marxar a París tot seguit on es va dedicar al teatre com a escriptora i actriu, escrivint unes cinquanta peces teatrals, sent una d'aquestes L'esclavitud dels negres.(Els seus detractors més tard la acusarien d'haver-se dedicat a la vida galant, cosa que mai va ser certa ja que anava en contra dels seus principis en pro de la llibertat i dignitat femenines).Pel que sembla, i causa de la seva instrucció deficitària, no escrivia gaire bé, és a dir, ni literària ni gramaticalment, però del que no hi ha cap dubte, és del sincer apassionament que posava en les seves paraules, el seu entusiasme i la seva convicció.Olympe de Gouges, com moltes altres dones de l'època revolucionària que els hi va tocar viure, va participar activament, de paraula i amb escrits, en el canvi polític del seu país, però quan la Revolució va triomfar, els seus companys als que tant havien ajudat, es van oblidar d'elles, negant fins al dret de ser "ciutadanes", privilegi només exclusiu dels homes, o sigui que, la Revolució, únicament solucionava els problemes d'una part del poble i aquesta no era la femenina.D'idees jacobines moderades, Olympe de Gouges, va ser acusada pels seus propis correligionaris de pro monàrquica i d'afavorir els girondins ja que no els agradava l'ímpetu de la seva iniciativa i la seva indiscutible activisme a favor de les dones, sempre en clara inferioritat respecte a els drets socials que els corresponien, i perquè, també, no era una fera assedegada de sang.Olympe va dirigir un diari, titulat L'impacient i va fundar La societat popular de les dones, però el que va signar realment la seva sentència de mort va ser La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, publicada l'agost de 1789, i que lamentablement en l'actualitat segueix tenint vigència en la majoria dels països.Havent-se guanyat l'enemistat de Robespierre, amb tot el que antecedeix, va ser suficient que, per a més inri, li dediqués una carta burlesca pronòstic de Monsieur Robespierre pour un animal Amphibia. Després d'això, va acabar a la presó i el 4 de novembre de 1793, va ser guillotinada.El nom de Olympe de Gouges ha estat per molt de temps injustament relegat a un segon terme en la història de les dames de la Revolució Francesa, ja que sempre es parla de Teresa Cabarrús, una espanyola decisiva en la caiguda de Robespierre, de Madame Roland, de Carlota Corday, i fins i tot de Josefina Beauharnais, i pocs recorden el paper importantíssim que Olympe de Gouges va tenir en la seva època, i que encara segueix tenint en la nostra, en la qual, finalment, a dos segles de la seva mort, se li comença a atorgar la consideració que mereix

L'epoca napoleònica

Entre 1799 i 1815 Napoleó va regir els destins de França i d'Europa.
Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes.
Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder. El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. El 1804 es va fer proclamar emperador.
Gràcies a la seva capacitat militar, va aconseguir de formar un gran Imperi amb un sistema de govern que intentava fixar els èxits revolucionaris i, a la vegada, integrar el sistema de l'Antic Règim. Per a dur a terme llurs objectius, va establir un govern personal i dictatorial.
L'expansió napoleònica va difondre per tot Europa les idees liberals sorgides de la Revolució Francesa.

El directori (1794-1799)

L'època del Directori (1794-1799) és la de la restauració burgesa. El 1795 es proclama una nova constitució que concedeix el poder legislatiu a dues assemblees i l'executiu a un directori de cinc membres. No obstant això el Directori aviat comença a rebre pressions. Els realistes consideren que la revolució a acabat i s'ha de restaura els Borbons i els jacobins creuen que la revolució ha estat traïda.

El Directori té els seus inicis després del cop d'estat termidoriana del 28 juliol 1794 (10 de termidor de l'any III, segons el calendari republicà francès) i es consolida amb la Constitució de 1795 (Constitució de l'any III), que estableix un nou règim polític. També es coneix amb el nom de «Reacció termidoriana» inaugurant el terme polític de «reacció» enfront del de «revolució».

La convenció (1792-1794)

La Convenció Nacional o Primera República Francesa és el règim republicà que exerceix el poder executiu en vigor a França des del 20 setembre 1792 al 26 octubre 1795 que va començar amb una assemblea de tipus constituent que va ser convocada el setembre de 1792 i es va formar arran de les eleccions celebrades anteriorment. Un dels seus primers comeses va ser la redacció d'una constitució que substituís a la de 1791. Aquesta constitució, encara que no es va dur a la pràctica a causa de les pressions exteriors de les potències europees antirevolucionàries, sí que és considerada per molts autors i historiadors una de les més avançades que ha existit mai. Incloïa entre els seus avenços el sufragi universal, el dret a l'educació i al treball i la protecció amb diners públics dels més humils. L'assemblea va suprimir la monarquia, encara que va deixar per a més tard la proclamació oficial de la república (I República). Relacionat amb aquest fet va estar el procés i sentència a mort per majoria simple de Lluís XVI legant proves com la seva complicitat o connivència amb els enemics de França. També va redactar un calendari especial, el calendari republicà en el qual cada mes estava relacionat amb alguna activitat agrícola o esdeveniment meteorològic.

La radicalització de la revolució:

1791, d'acord amb el que disposa la Constitució, va ser elegida una Assemblea Legislativa que governaria juntament amb Lluís XVI, a qui corresponia un poder executiu limitat.La intervenció d'Àustria i Prússia en contra de la França revolucionària excità els ànims i va contribuir a radicalitzar el nou sistema polític.Mentre l'exèrcit prussià preparava la invasió de França, els jacobins (l'esquerra de l'Assemblea) van acusar el rei de connivència amb les potències estrangeres. El 10 d'agost de 1792, el poble amotinat va assetjar les Tuileries i el rei es va refugiar a l'Assemblea.Els revolucionaris van formar una Comuna a París i van exigir la deposició de Lluís XVI. El monarca va ser tancat al Temple, mentre la Comuna, dominada pels jacobins, instaurava el Terror mitjançant la persecució de totes les persones considerades sospitoses de donar suport a la reacció.La França revolucionària, cada vegada més exaltada, va organitzar la defensa contra les potències estrangeres i el 29 setembre 1792 va aconseguir la victòria de Valmy, que va allunyar l'amenaça. Aquell mateix dia, l'Assemblea Legislativa es va dissoldre per donar pas a la Convenció. El rei va ser destituït i es va proclamar la República.

L’assemblea nacional (1789-1792)

L'Assemblea Nacional va ser una institució emmarcada en la Revolució Francesa que va existir des del 17 juny 1789 al 9 de juliol d'aquell mateix any, servint de transició entre els Estats Generals i l'Assemblea Nacional Constituent.

La creació de l'assemblea:

Després d'alguns debats sobre el nom, el 17 de juny aquest cos es declara Assemblea Nacional: una assemblea no dels Estats, sinó "del poble". Bailly va ser escollit primer president. L'Assemblea va convidar a la resta d'estaments que se'ls s'unissin, però deixant clar que pensaven ocupar-se dels assumptes nacionals amb o sense ells.La nova assemblea de seguida es va alinear amb els capitalistes, la font de crèdit necessària per finançar el deute públic. En relació al poble, l'Assemblea va establir un comitè de subsistència per ocupar-se dels dèficits alimentaris.Inicialment, l'Assemblea va anunciar, i en gran mesura va creure, que estava treballant tant en l'interès del Rei Lluís XVI com en el de la gent. En teoria, l'autoritat real encara prevalia en el procés d'adopció de les noves lleis, que seguia requerint el consentiment real.

La revolució moderada

2a) Estats Generals És una institució sorgida a l'edat mitjana. - Es reuneixen noblesa, clergat i estat pla. - No es reunien des de 1614. - El desembre de 1788 Necker aconsegueix que el tercer estat tingui tants diputats com noblesa i clergat junts. - En els quaderns de queixes, tots estan a favor del rei. - Els quaderns més interessants són els del tercer estat: a) Demanen l'abolició dels drets feudals. b) Demanen l'abolició de delmes (impost a l'església) i de les gabelles (impost a l'estat). c) Es demana una constitució a l'estil anglès. Els Estats Generals es reuneixen el 2 maig 1789 a Versalles. - Es creu que havia el 1139 diputats. - Els privilegiats volen seguir com en l'Antic Règim. - També hi ha els reformadors o patriotes. - Entre els del tercer estat no hi ha cap pagès o artesà: només burgesia. Al començament Necker fa un discurs. - No parla de la ruïna pública, ni del tipus de votació. - Parla de coses sense importància. - Els patriotes es queixen. Passen el mes de maig discutint sobre com fer les reunions. - El rei diu que cada estament s'ha de reunir per la seva banda. 10 de juny: - El poble, cansat de demanar el vot per cap, fa una convocatòria a part de tots els diputats. - Van 47 nobles i 114 clergues. - Estava el duc d'Orleans, cosí del rei, i també Lafayette. 17 de juny: - Aquesta convocatòria examina pel seu compte les actes. - Diuen que són els veritables representants de la nació. - Trien el seu propi president i es proclamen en Assemblea Nacional. - Deixen d'existir els Estats Generals.

Causes: Polítiques, Socials, Econòmiques, Ideológiques:
La Revolucio francesa és un fenòmen multicausal. Destaquem:
1. Causes polítiques.

El sistema absolutista estava en crisi per diferents motius:
· L’esperit de la il.lustració
· Les corrents de pensament liberal.
· L’èxit de l’empresa americana (revolució americana)a la que havia donat suport França.

A més, França era un estat fortament centralitzat. Al 1789, aquesta
organització havia quedat antiga i l’aparell adminsitratiu i judicial no
funcionava correctament.
Per a molts es feia necessari una profunda reforma a la que els
privilegiats no estaven disposats.

2. Causes socials

L’estructura estamental de la societat provocava problemes
especialment a la burgesia que havia progressat econòmicament però
no polícament (degut als privilegis de l’aristocràcia, l’organització
gremial que encara subsistia, drets i monopolis feudals).
Aquesta situació de descontentament es reflecteix en els
Quaderns de Queixes que s’elaboren quan es convoquen els Estats Generals.

3.- Causes econòmiques

Possiblement la causa més significativa. Cal pensar que des de la
meitat del segle hi van haver males collites a França, que van provocar una CRISI DE SUBSISTÈNCIA.

4.- Causes ideològiques

La il.lustració va ser la base ideològica de la Revolució francesa.
Els pensadors il.lustrats defensaven els “drets naturals” de les
persones, basats en la igualtat i seguretat jurídica.

El final de l'antic regim

· Maig de 1789: Lluís XVI convoca Estats Generals per resoldre la situació econòmica en què es troba immers el país:. Tradicionalment es reuneixen per estaments i cada estament emet un vot final fruit de la deliberacions.. El Tercer Estat significaria reconèixer que elàexigeix deliberació conjunta i vot per persona concepte de sobiraniaàconjunt dels diputats representa la voluntat de la nació nacional.. El Rei i part de la noblesa no ho accepten.. Els diputats del Tercer Estat abandonen Versalles i es reuneixen en un frontó de Paris (Jeu de Paume = joc de palma) on. s'autoproclamen representants de la nació (Assemblea Nacional).. juren elaborar una constitució.. La revolució s'estén al poble:. El poble de París dóna suport als diputats del Tercer Estat i el 4 de juliol pren la Bastilla per defensar amb armes el procés revolucionari.. La revolució s'estén pretén eliminar els vincles feudalsàal camp en forma de revolta anti-senyorial entre pagesos i senyors.. Davant d'aquests dos esdeveniments l'Assemblea Nacional pren dues decisions:. Abolició dels drets feudals. Promulga la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.