Activitats socials: L'era de les revolucions.

1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments.El tercer estat comença a agafar armes per revelarse contra els privilegiats.L'home que hi ha a terra es un burgés,dels que son de peus el que te el barret gran es un noble i l'altre que va tot de negre es un eclesiastic.2) Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats eldesvetllament del Tercer Estat.Per que sabien que estaven molt enfurismats,eres moltissims i a més a més tenien estris per poder lluitar i matar.
ahi estan las actividades3) Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França alfinal de l’Antic Règim.- Les contradiccions socialsDe forma oficial, predominava l'esquema de societat estamentària, basada en el privilegi i la desigualtat davant la llei.s'enbeneficiaven la noblesa i el clergat, que volien preservar les seus innumerables avantatges. El tercer estament, estava composat per la burgesia i les classes populars urbanes i camperoles. Sobre ells requeien els impostos i les càrregues amb les que el país se sostenien. En canvi, no gaudien de privilegis per part de l'Estat.- La crisi de l'estatFrança era una monarquia absoluta, encarnada per un rei de dret diví, Però a l'alçada del 1789 s'havia quedat enrere en la seva evolució, enfront de les profundes transformacions socials que s'havien esdevingut. La crisi estatal es traduïa en crisi econòmica. Aquesta venia determinada per les enormes despeses de la Cort, la inhàbil administració de molts anys i les elevades càrregues ocasionades per les freqüents guerres. La monarquia estava arruïnada, i va recurrir als prèstecs, que serà el detonant que determinarà l'esclat revolucionari.- Les noves ideologiesla contribució ideològica de la Il·lustració i l'Enciclopèdia s'encarregava de subratllar les contradiccions, i de denunciar i criticar l'estat de la situació que la realitat mostrava. Les idees de llibertat i d'igualtat havien penetrat el teixit social. En aquesta crítica eren bàsiques les teories de Montesquieu i Rousseau que defensaven el principi de la separació de poders i el de la sobirania nacional amb la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.Tot estava preparat perquè es produís l'assalt revolucionari...

1-Quins els principis i quins drets s'estableixen en aquests articles de la seclaració de drets de l'home?

Els principis i els drets s'estableixen en aquests articles de la declaració de drets d'home són:


Els drets són:

Igualtat en dignitat,
La llibertat,
La propietat,
La seguretat i la resistència a l'opressió.
I també Drets inherents a la persona,
Drets socials, dret a la vida,
Reconeixement de les persones com a subjectes de dret, drets de la vultant general,
Drets civils i polítics.

Els principis són:

Principis generals,
Igualtat de tots els essers humans,
Contra discriminació,

Treballa amb la imatge:

1) Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin estament representa cada un?

- El compte de Mirabeau, Robespierre, Bailly, president de l'Assamblea, un monjo, un abat i un pastor protestant, Gerard (un pagès) i el poble.
- El compte de Miabeau, Robespierre i Balli, el president de l 'Assamblea, representaven als privilegiats. El monjo, l'abat, el pastor protestant, el pagès i el poble representaven als no privilegiats.

2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?

- Es va re unir amb la intenció d'un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estatals Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.

Treballa amb la imatge:

1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten enaquest gravat.

- Les banderes tricolors, el barret vermell que hi ha, i el text que està escrit.

2) Analitza la frase i explica’n el significat.

-Unitat indivisible de la repùblica, llibertat, igualtat, fraternitat o la mort. Significa que França estava unida, i que cada ciutadà era llibre, igual que tots i s'ajudaven (fraternitat) i qui no estava d'acord mereixeria la mort.

Respon les preguntes:

1) Quins fets van provocar la caiguda de la monarquia?

-Les reformes produïdes durant el període (1789- 1791) solament satisfeien a un grup de la població i a més van trobar l'oposició del rei i dels contrarrevolucionaris, provocant la caiguda de la monarquia.A la fi d'aquest període tres fets provocaran la desaparició de l'assemblea i també la caiguda de la monarquia.

· L'actitud de Luis XVI: va fer veure que donava suport als canvis i no obstant això va conspirar amb els contrarrevolucionarios.

Al juny de 1791 el rei fuig de París, és detingut en Varennes i retornat a París. Això va crear desconfiança en el monarca i la ruptura del rei i el poble. · Fracàs d'alliberar al monarca. Àustria es considera defensora de l'absolutisme i declara la guerra a França amb l'objectiu de reinstaurar la monarquia absoluta. L'exercito austríac arriba fins a les portes de París on van ser derrotats.

· Radicalització de les masses populars. Davant la situació de fam, misèria, inestabilitat... els sans-culottes surten al carrer i el 10 d'agost de 1792 assalten el palau de Tulleries, lloc on estava presoner el monarca.

Això provoca la destitució del rei, i la proclamació de la república, i l'inici de l'etapa mes revolucionària i radical de la R.F.

2) Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina?Com es va acabar i per què?

- Constitució de1793. Que recull els principis de democràcia social. (Sufragi universal, sobirania popular, amplis drets a la igualtat i a la llibertat).- Lleis socials:

• Llei de màxims: que regula els preus dels productes bàsics • Decrets Ventosos: es recullen amidades de tipus social (pensions d'accident, de viduïtat.... A favor dels mes desfavorits).

Però els jacobins van haver de plantar cara a dos problemes:

• La guerra exterior, per a això van millorar i van ampliar l'exercit. • Els moviments contrarrevolucionaris.

Per a lluitar contra la revolució i afirmar els canvis revolucionaris es van crear dos comitès:

• El comitè de salvació pública, dirigit per Robespierre.

• El comitè de seguretat nacional. El seu objectiu va ser perseguir als sospitosos que anessin contra la revolució, no obstant això va ser el període que mes ciutadans van morir en la guillotina; això va crear un ambient de por i terror.

Davant aquesta situació la burgesia va reaccionar i va portar a terme al juliol del 94 un cop d'estat detenint i executant als principals dirigents jacobins, iniciant una nova etapa.

Treballa amb el mapa:

1) Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó alpoder?

- Amb l'esperança de consolidar el seu lloc, Fouché li va suggerir a Bonaparte que la millor manera d'apaivagar les conspiracions seria transformar el consolat vitalici en un imperi hereditari, el qual, atès que tindria un hereu, trauria tota esperança de canviar el règim per assassinat. Bonaparte acull el suggeriment i en 28 de maig de 1804 es proclama l'imperi.

2) Digues sobre quins països actuals s’estenia l’Imperi napoleò-nic. Quins països n’eren dependents i controlats per França?

-Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro

3) Quins Estats independents de França van passar a ser aliats deNapoleó?

- Holanda, Itàlia, Estrúria, Ducat de Varsóvia, Baviera, Saxònia, Westfàlia, Wüttemberg, Dinamarca, Espanya ( fins al 1808 ), Imperi Otomà.

4) Quins van se els únics territoris no ocupats l’any 1811?

On es va produir la revolta popular més important contra Napoleó?-Els territoris russos. A Córdoba.

Analitza els gravats: 1) Llegeix atentament el peu d’aquests dos gravats. Després analitza la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar lloc. Explica les diferències que existeixen entre les parelles de termes proposats:

- En la primera imatge, els republicans destronaven als dèspotes (privilegiats) i en la segona, napoleó saqueja Roma i l'obra dels republicans no té validesa.Això va provocar una reacció d'impotència irebuig per part del poble.

Explica les diferencies que existeixen entre les parelles de termes proposats.

1) Tercer Estat/Estats Generals:

1) Els Estats Generals a la França de l'Antic Règim eren una assemblea convocada pel rei de manera excepcional ia la qual acudien representants de cada estament: la noblesa (primer estat), el clergat (segon estat) i els representants de les ciutats que disposaven de consistori (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França, el Bell, dissolts per Lluís XIII el 1614, i convocats de nou per Lluís XVI el 1789, havent-se reunit un total de 21 vegades en 487 anys.

El Tercer Estat és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del Feudalisme i l'Antic Règim. Es compon de la població mancada dels privilegis que gaudien al Clergat i la Noblesa, per tant pot ser també considerat equivalent al grup de no privilegiats o de pecheros. També pot anomenar estat pla, poble pla o en un poble a seques, plebs o comú.

Terror/Gran por:

El Terror es un periodo de la historia de la Revolución francesa que duró de septiembre de 1793 a la primavera de 1794 y que ha generado numerosos debates.

Gran por s'origina a les províncies franceses i es causen pels rumors de conspiracions aristocràtiques i per l'emoció que les notícies provinents de París provoquen en la pagesia.

3)Girondis/Jacobins:

Els jacobins encara que ambdós grups van ser més radicals en els seus punts de vista dels moderats que havia dissenyat la monarquia constitucional,
Els girondins van ser una mica menys radical. En 1791, després, el Girondins va sorgir com una potència important a França. Al principi les dues parts estaven units en els seus punts de vista.

4)Monarquia absoluta/Monarquia constitucional:

La monarquia absoluta no podia subsistir molt de temps més a la puixança de la burgesia liberal, ia tot Europa va anar caient al llarg del segle.

Monarquia constitucional és una forma de govern on el monarca ostenta la prefectura de l'estat. És un poder de mitjà caràcter simbòlic, ja que es troba regulat per una llei, sovint una constitució.

5)Directori/Consolat:

A França el Directori va ser l'última fase de la Revolució Francesa en què, després de posar terme al Terror de Robespierre, es produiria un retorn cap a posicions més moderades. El Directori va ser el poder executiu nacional entre el 2 novembre 1795 i el 10 de novembre de 1799, sent reemplaçament pel Consolat.

El Consolat va ser la institució de govern a França entre la caiguda del Directori després del cop d'estat que va donar Napoleó Bonaparte del 18 de brumari de 1799 fins al començament de l'Imperi Napoleònic el 1804.