La radicalització de la revolució:

1791, d'acord amb el que disposa la Constitució, va ser elegida una Assemblea Legislativa que governaria juntament amb Lluís XVI, a qui corresponia un poder executiu limitat.La intervenció d'Àustria i Prússia en contra de la França revolucionària excità els ànims i va contribuir a radicalitzar el nou sistema polític.Mentre l'exèrcit prussià preparava la invasió de França, els jacobins (l'esquerra de l'Assemblea) van acusar el rei de connivència amb les potències estrangeres. El 10 d'agost de 1792, el poble amotinat va assetjar les Tuileries i el rei es va refugiar a l'Assemblea.Els revolucionaris van formar una Comuna a París i van exigir la deposició de Lluís XVI. El monarca va ser tancat al Temple, mentre la Comuna, dominada pels jacobins, instaurava el Terror mitjançant la persecució de totes les persones considerades sospitoses de donar suport a la reacció.La França revolucionària, cada vegada més exaltada, va organitzar la defensa contra les potències estrangeres i el 29 setembre 1792 va aconseguir la victòria de Valmy, que va allunyar l'amenaça. Aquell mateix dia, l'Assemblea Legislativa es va dissoldre per donar pas a la Convenció. El rei va ser destituït i es va proclamar la República.